Aquesta cambra sols parla de tu.

Transcorre el temps i em veig desmesurat
perquè no et tinc, i ja no em sé comprendre
fora dels límits del teu cos.

Fidel la primavera torna als vells pollancs
que ja verdegen.

I és la transparent
quietud d’aquest aire, el que de nou
em confereix la serenor volguda.