Jugant tot sol per la platja
corria un ninet descalç,
seguint el contorn amplíssim
que separa terra i mar.

Mes allà la partió justa
sos peus no trobaven mai;
tan prest l’ona els hi banyava,
tan prest l’ona es feia enllà.

Jo pensava per la vida
corrent així també anam;
com ell entre mar i terra,
correm entre bens i mals.

Goig i penes, mals i ditxes;
res té el món més destriat...
Més la línia divisòria,
qui en la vida traçarà?

COSTA I LLOBERA, Miquel (1885): Poesies. Palma: Tipografia Catòlica Balear, p. 52.