En el jardí hi ha una rosa
que s’embrinca en el tany dret;
en el jardí hi ha una rosa,
una rosa hi ha només.
Papallones li fan ronda,
les abelles, rondineig;
i passa dient-li coses
d’altres jardins el ventet.
Al jardí, la trista rosa,
d’altres roses no sap res
i en l’altaria de sa angúnia
ha posat tot embelés.
De ruixim la nit passada
li han quallat uns cristalets
i ara al cor sent les ferides,
sent les ferides només.
Relluïx com pedres fines,
relluïx com or i argent.
...Ningú no sabrà que és morta
portant al cor un turment.