He esperat que sorgissis, ombra amable,
del mirall dels meus ulls, i en el balcó
t'he sentit molt a prop en nits d'estiu.
És en els llargs silencis que t'encens,
com la llum en la calç dels pobres murs,
i en el pressentiment d'una altra mar
darrere del mosaic de l'horitzó.
He posat roses roges al llindar
d'aquesta casa buida on t'he esperat
amb els vestits de festa en la penombra
sense saber qui ets, ni si vindràs.