Mercaders de fal•lacies, possessius de supèrbia,
cobdiciosos i avars, enemics de la vida,
en secret cabdellaren un grapat de mentides
sobre mi, sobre Helana, i les nostres famílies.
Finalment va arribar el decret de l’exili.
La tardor primicera esclatava dolcíssima
sobre els camps estimats, sobre l’or dels pollancres.
Vam creuar la frontera per les vinyes enceses,
sota el sol de l’octubre com un codony daurat,
com un raïm encès en l’atzur més puríssim.
Amb els ulls plens de llàgrimes vam mirar la ciutat
camí de les Garlandes, on comença el desert.
Amb els pares malalts i la mula suada
vam fer nit als afores, a la vora d’un pou.
Trenta anys farà per ara que almoina us demane
pels camins oblidats que no porten enlloc,
malvivint de records com les velles bagasses.