Creuarem el Mar d'Enlloc,
les fronteres ignorades,
i a la Terra de Tothom
farem cap amb un somriure.

Hem sabut que el món és gran,
que no hi ha terres llunyanes,
que les illes i els illots
coven somnis i sorpreses.

El viatge sense fi
no comença si no saps
que no hi ha demà ni ahir
només foc, vent, terra i mar.

Cel enllà o mar enllà
el cas és obrir portes,
somniar i fer volar els peus,
tancar els ulls sense espantar-se.

L'avió no duu on vols
i el vaixell no sap on porta,
si camines t'erraràs…
només hi ha el somni que et guia.
El viatge sense fi
no comença si no saps
que no hi ha demà ni ahir
només foc, vent, terra i mar.