Dona-dindi
Dona dindi
diu que dona
carícies ploma,
paó real
que l’acarona,
reial paüra
que cau lleugera
com una fulla,
com pessigolles
que no l’aturen
diu la dona
paraules pures,
petites puces
que a ell torturen,
paraules putes
que ella sutura
mentre cus punts
a les costures
del juny
que acluca.

i home-gall
es desespera
quan el color desplega
tanta cua.

Dona-dindi
diu que dona
mots que s’obren
florits en primavera,
mentre belluga natges
i els esquemes,
Dona-dindi
que s’espera
paraula amb sexe
i l’home-gall
que no se entera,
que la cua
que ara brilla,
quina ràbia!
no és la seva.

i home-gall
es desespera
quan el color desplega
tanta cua.