A dins al fons de baix la vall,
allà on tot és i tot comença,
estreny el bosc l’esgarrifança
d’un gemec que es torna tall.
Ella, la nimfa, que no té centre,
que no vol déus descarregant
sa font elèctrica i gegant
molt endins a dins son ventre,
s’enlaira i fuig, es mira els astres,
—malastrugança és el que ve—,
es torna arrels, fulles i branques,
llepa la terra, es fa llorer.
Ell, monstre de bava divina,
no veu l’arbre, topa i patina.