Ser dins d’un vaixell i no saber si vaig o vinc,
si amb el trajecte arribo o en canvi estic marxant,
si això que porto a la maleta és un record antic
o un souvenir que he comprat perquè riguem,
si hi seràs després per dir-te no, no n’he vist cap,
no han saltat seguint l’estela del motor ni dels turistes
o que n’hi havia molts, t’hagués agradat tant.
Si acaba o comença, si acabes o comences.
Dubto, i mentre dubto, ets a la costa.
Em mires, t’emociones. I vas disminuint-te.

Poema original