He vist volar un estel, però no sé si volava. He vist paraules córrer a perdre's.

He vist guerrejar persones que s'amen. He vist plorar el gessamí. He vist tants
rostres encerats que he tingut por i he vist la por als teus ulls. Però també he vist
volar un estel i a tu t'he sentit cantar, he vist tantes portes obertes on ningú no
s'hi atreveix a entrar!

He advertit la contrastada semblança que ens apropa a mi i a l'ametller.

He vist la soledat tan ben envoltada...

He vist camins plens de fruits, joiosos de llum, i les seves gents caminant-hi a les
palpentes.

Però també he vist volar un estel, i he vist la rojor d'un petó i la placidesa en un
enyor, ben sabut. Si jo fos joglar cantaria poesies als quatre vents contant tot el
que he vist, incopsable.

Poema original