Com una daina tu vas córrer
a buscar l’enamorada.
I tots dos vàreu fer front
a una societat marcada.

Amb les urpes s’aferrava
el llop ferotge a la cara
però la vida et va fer
vencedor una altra vegada.

Aquella olor de la sang
no t’era del tot estranya
però el teu dolor es va tornar
més amarg aquella vegada.

Vas tornar a la muntanya
de la mà de ta estimada
mort el llop, morta la ràbia
llàgrimes de fel i exili.

Però rebrota la mala herba
i és continu el sacrifici
torna a la terra baixa
queden molts llops per combatre.