Fem-nos una llar sota un cel ben blau,
vora un prat ben verd, allà on la muntanya
és com un amic que a tothora ens plau
i el riu un camí que el nostre acompanya.

Cerquem un racó que sigui palau
de l’amor vespral o sigui cabanya
per a compartir tot el que ens escau
i ser només u per a estimar i plànyer.

Una casa, en fi, que pugui dir meva,
que ens doni repòs, que ens doni una treva
i on sigui la mort un mot sense fel;

un lloc on l’arrel retorni a la terra
per sentir que el cor finalment s’aferra
a allò que és etern, i és cert, i és fidel.