Temor d’amor fin’e leyal!
Contricció, en vostr’ostal,
es medicina de dolor
qui fa plorar li peccador
per la paor qui res no val,
e tots los seus gita amal.
E car vas vos fa tant d’engan,
no·m tenc per seu d’aquí avan,
e maldic lo jorn qu’ela·m pres.
Car lo senyor de tot quant es
no hay tant temut com lo mon,
qui de null be no ha aon.
A temor d’hom enamorat,
qui tem e plora son peccat!
A vos deman contricció,
ab qui puscha trobar perdó,
e qui·m fasa soven plorar
los meus peccats e Deus amar.
E qui vos no ha, res no val,
ni fa d’amor son cor ostal.