Jo em meravell com no hi ve qui ulls ha
e cell quis ou perquè no vol entendre
e qui no sap perquè no vol apendre,
e cell qui pot e sap com bé no fa
e valent hom qui faça gran aulesa
per foll plaser qui dura pauc momén,
e de senyor qui perd cor de sa gen
per cruseltat o per mala avaresa.

E tinc per foll qui no guarde on va
e paubres homs qui trop vulla despendre
e de vassall que amb senyor vol contendre
e lo bon hom que ab vil senyor està
e cell qui fa joventut en vellesa
e qui a foll comana regimén
nes a malvat fembra, força ni argén
car lo mal hom cové de far malesa.

Senyor falleix qui massa estreny la mà
al servidor a qui la dega estendre
e puja cell a qui degra deixendre,
e consell cre d’hom monsongier e va
e dóna lloc a llengua trop encesa
de mal parlar, difamant e mintént
pausant discords entremescladamén
d’on a la fi sa dignitat és lesa.

No par que bé tenga lo cervell sa
cell qui ço fa, ques autre vol rependre,
e cell qui ri com se degra escoixendre
ne qui per fill o per filla es desfà
e qui serveix ab la sua despesa
e qui menaç ne que menta sovén
e parla bell es obra malamén
e gasta el sieu per viltats o peresa.

De xascun hom se tany que parle pla,
clar, pauc e breu, ab dreita raisó rendre,
senes sisany e ses vertat ofendre
e fait dubtós que no el jutge certà
e no difam autrui ne digorresa
ne lause molt hom qui el sia presén
ne se ne fill ne son heretamén
ne sa muller no llou de gentilesa.

No m’assaut d’hom que haja ús d’alacrà
ne de senyor que a tort vulla el meu pendre
ne d’advocat qui tot plet vol empendre
ne de vassall qui em renya com a ca
ne servidor altiu ab niciesa
ne metge foll no pràctic ni scién
ne confessor grosser e negligén
ne gran estat no vulles en pobresa.

De gran error mou a tot crestià
que per Infern Paradís vulla vendre;
sols del pensar, deuria hom pel cor fendre,
que tard o breu, xascús sap que morrà;
e si en pecat mortal és l’arma presa,
lo foc d’Infern és son alleujamén
e Paradís hauran joiosamén
cells qui deçai fan de virtuts empresa.

Tornada

Prenga xascús segons la sua aptesa,
d’aicest dictat algun milloramén,
no guardan mi ne mon defallimén,
que tals sap dir ques ha pauca bonesa.

Endreça

Verges humils, corona de noblesa,
Maires de Dieu, per nostre salvamén,
preiats per mi vostre Fill excel·lén
que en tot bé far me do gran fortalesa.