És la claror daurada de la posta
d’un dia de tardor
que veig en els teus ulls i que m’ofrenen
la teva tremolor.

És aquell deix cansat, com d’arribada,
després de tràngols forts,
a l’esperat recer,
on tots els somnis
troben la pau dels ports.

És el somriure lleu, la veu sonora
d’haver estimat ja tant,
que em prenen dolçament i se m’emporten
sense saber on van...