Guillem de Berguedà

Cavallers, un nou cant cortès

Aquest poema l'han interpretat: Titot .

I
Cavalier, un chantar cortes
aujatz en qest son q’ai apres;
et aujatz d’En Guillem pajes
per qal raizon
mi clam de lui ni el de mi depois naison.

II
Primerament vos dic de mi:
qe·m laus de lui car mi servi
la primeira guerra qe·m vi
ab un pezon;
et al partir pris un caval e fis l’en don.

III
Et en enant no·ns entrevem
eu e sos paires En Guillem
guerreger, e tuit o sabem:
cella sazon
eu envazi·l et a prezent et a bandon.

IV
E valgui·l eu qu’il em fis partz
enant de l’essida de martz,
avol o bon o var o blartz
qer il seson,
et al partir el m’en rendet mal guizardon.

V
Tot atrestal en tal amor
com de vassal e de segnor,
tolc mi castel de Monmajor
a mon baron;
et eu anei a demandar, qar no·m fon bon.

VI
A devant fo en Bergadam,
de la nostra guerr’ens siam
e prezem tregas a un an;
et a lairon
el mi volc penre a Bordan e Cercs amon.

VII
Qan d’aqesta m’ac Deus estort,
q’el no m’a pres ni no m’a mort,
eu l’encargei, non ges a tort,
de tracion
en poder de Mir de Lussan, cui Deus ben don.

VIII
L’escondit fes et bel e gen,
e de paraulas e de sen;
mas de fals no n’i ac nien,
q’en la saizon
ni al dia q’el pres ab mi no·i venc ni i fon.

IX
La merce Deu gent en passet,
qe per paor de mon devet
ab mon baron s’en acordet,
e·s fetz felon,
e covenc mi sobre lauzar la reanzon.

X
Ar auzi dir q’el s’a vantat
q’el m’a del seu un caval dat;
mas ment e diz gran falsetat
per mieig grenon,
anz mi fai tort de la mitat de mil mouton.

XI
Ar vos ai dig lo tort e·l dreg,
aissi com s’eu n’era destreg,
l’ira e·l dan e·l traimeg
e l’uchaizon
q’ieu ai ab lui ni el ab me depos natz fon.