Si jo fos marxant a Prades
–A les boires de tardor–
Per guardar-vos de glaçades
Us donaria flassades
I caperons de castor.
I, per guarnir la pallissa,
Les figures de terrissa
On vós vestiu de Pastor.

O pagès, amb deu vessanes
I mas propi a l’Aleixar,
Amb pous gelius i fontanes,
Tindríeu les avellanes
Que amb Vós voldria ensacar;
I, per cremar a la brasera,
La llenya que cap a l’era
Amb feixos de mal comptar.

Si fos l’hortolà que ensella
I em mira si vinc del dalt,
On la Verge té capella,
I em pregunta amb meravella:
–Què escrius al fosc de l’hostal?
Amb sarris de nous i figues
Saltaria rec i artigues,
I esperaria el Senyal.

O el pescador en mar coberta
Que surt tard, com és costum,
Ull clarós i xarxa coberta
Quan bolla la mata oferta,
I mira el vent on duu el fum,
Us portaria, d’albada,
Llobina, verat i orada
Frescosos de barca i llum.

Si fos pilot de passatge,
I vencés el Temps i els vents,
I a la ratlla del coratge,
D’un Més Enllà fes imatge
Amb Terra i Cel romanents,
Per Vós faria valises
D’aures antigues i brises,
I estranys i novells piments.

O escafandrer en cala aspriva,
I amb aire pur als flascons
M’afonés a la Cativa
I a la llum que l’alga aviva
Llevés els tresors del fons,
Us els duria, mà fosca,
Amb sals a l’àmfora tosca,
I polsim dels galions.

Si fos panicer dels frares,
Als afores de Riells,
Couria fogasses cares
Prou farcides de mels rares,
I pinyonats a garbells.
Vindria a fer ballmanetes,
I a omplir la post, de punteres,
De flaons i de crespells.

Però no ho só! Tinc cabana
I llibres, pertot, en feu;
Faig el sord a la campana
–O bé escric a l’altra plana
De la Llei que Vós dicteu.
Us duc només l’esperança
Que, Contrast de la Balança,
Alceu els ulls i em mireu.

Prades, Nadal de 1958