El cor del cavaller
era una fortalesa
amb merlets de paper
i un aire de tendresa.

La portalada gran,
una gentil donzella
la guardava, vetllant
com una sentinella.

El cor del cavaller
feia una olor de prada
que sortia al carrer
pels ulls de l’estimada.

Però un ponent cruel,
fill d’una terra morta,
va raptar la fidel
fadrina de la porta.

Al cor del trist amant,
vell des d’aquella albada,
ja s’anava esbravant
la verda olor de prada.

El cor del cavaller
era una fortalesa
amb merlets de paper
i un aire de tendresa.