Miquel Costa i Llobera

Dos sospirs

Aquest poema l'han interpretat: Joan Manel Escobedo .

Prop de la llar sĺescalfaven,
un vespre dĺhivern obscur,
la vella, resa qui resa...
la jove, mirant-se el fum...

―Ai! ―tot baix diguÚ la jove
i la vella: ―Ai, bon Jes˙s!

―QuŔ teniu ara, padrina?
―Filla meva, quŔ tens tu?

Cap dĺelles tornÓ resposta,
per˛ pensaren al punt:
―Si ho sabÝeu, padrineta!
―Si ho sabies, joventut!

COSTA I LLOBERA, Miquel (1885): Poesies. Palma: Tipografia Cat˛lica Balear, p. 12.