Per què el setembre fon la llum
de la barca i del blat
i s’emporta l’esperança
que a l’estiu brodava d’or?

Jo vull guardar dins els meus ulls
el batec que has deixat
com si fos tota la dansa
la claror del teu record.

Així cada passa que feies
era una metzina
que em mata d’enyor,
així cada cop que somreies
clavaves l’espina
d’un dia que és mort.

Per què el setembre fon la llum
de la barca i del blat
i s’emporta l’esperança
que a l’estiu brodava d’or?

Jo vull guardar dins els meus ulls
el batec que has deixat
com si fos tota la dansa
la claror del teu record.

Així cada salt que guanyaves
era una teranyina
que m’estrenyia el cor
així cada nit que em donares
va ser com un himne
del teu abandor.

Per què el setembre fon la llum
de la barca i del blat
i s’emporta l’esperança
que a l’estiu brodava d’or?

Jo vull guardar dins els meus ulls
el batec que has deixat
com si fos tota la dansa
la claror d’un teu record.