La Mort té un galant jardí,
un jardí de flors molt belles,
de clavells de carmesí,
de roses sempre poncelles,
de blancs lliris d'argent fi,
de violetes novelles.

Els clavells se'ls han endut
d'unes boques no ben closes,
i les roses han caigut
d'unes galtes vergonyoses,
ulls virginals han sigut
les violetes blavoses,
i de lliris han fet cents
fronts puríssims innocents.

Les boques totes s'han clos,
les galtes s'han esblaimat,
i els blancs fronts ja s'han confós,
i els ulls ja s'han aclucat...
Quantes nines han finat!
La Mort té un jardí de flors.