Creuaré tots els cercles de l'infern
per poder recompondre els ponts trencats
amb una paraula. Un mot
que enllaci la incertesa del meu jo
amb aquest tu que saps inaccessible.
Un mot públic o privat, aliè
o propi. Minúscul i universal,
múltiple i inequívoc.
Construïm-nos amb el seu so.
Diguem-lo i fem-lo nostre.

Trenem amb fils descabdellats
del vel de la mentida
un vast poema sense autor
que ens faci sentir vius,
que esmicoli els miralls
i les màscares i els miratges
i traci un camí incert
que uneixi els nostres llavis.

Una paraula qualsevol.
Acaronem-la amb cura,
compartim-la sense recança.
Diguem-la i fem-la nostra.
Aquí i ara. Tu i jo.
Un i l'altre. Enlloc i sempre.