L'absència és una casa
amb radiadors gelats.
D'allà vinc. Un llarg camí
fins a aquest amor final.
Com el violent estiu
quan al setembre descansa.
En el crepuscle del port
una altra ciutat s'enfonsa
en un mar cansat de llum.
I ve la ciutat final,
on no trobaré ningú
a qui pugui preguntar.
Vaig caminant cap endins
amb coloms bruts de tristesa
desapareixent al vespre
pels arbres o pels terrats.
Són com nosaltres: tampoc
tenen veus melodioses
per escapar de la mort,
aquesta petita plaça
on ens anem acostant
pels carrers habituals.