Venia, cantant absoltes,
vella comparsa de mort
i diable, pels carrers.
Porten escombres i torxes
acòlits d'aquell misteri.
Sota màscares immòbils,
rialletes de conill.

Als rellotges toquen hores
de compàs d'acordió.
L’Església prepara cendra
de demà. Balles i platges
s’emplenen de pells maurades,
estossecs de plaer tísic,
on fracasses tu amb tothom.

Al vespre fantasmagòric,
boires disfressen de blanc
els xiprers del cementiri.
El món judicat espera,
a llotges d'estada gratis,
visions d'última luxúria:
mortalla i carn aquí jauran.