Jugant entre pedres,
la sargantaneta
no ha vist que la tarda
s’havia acabat.
La terra ja és fosca,
no fa gens de lluna;
les seves companyes
ja se n’han anat.
Què farà soleta?
Com tornarà a casa?
No té llum per guia,
ni veu per cridar.
Tem la trepitjada
d’una sabatassa…
o algun rapinyaire
que l’atraparà!
Però els follets vetllen
per la gent dels boscos
pels petits que es perden
i que tenen por…
i escampen lluernes
com fanalets màgics,
fins que el camí negre
s’omple de claror.