Marta, per tu i per mi no hi ha records
i no hi ha densitat ni moviment.
Tenim, però, memòria de tot
i en estimar-nos ablanim deserts.
L’aigua i la nit ens donen aixopluc
i amb fils de llum teixeixen el mirall
per on la lluna clara del desig
s’enfila i creix i ateny la plenitud.
Som rics de l’íntim saber de tothom
i convertim el goig incipient
en un plaer magnífic i total.
Damunt no-res bastim un poderós
castell de somnis, que suscita focs
i empeny la saba i desvetlla el verd
encís de l’ombra. Marta, tot és pur
i els joncs esmolen aquest riu de tu
que ve de lluny i que m’amara tot.