Et tornaré a calcar aquesta boca
aiguardentera amb els meus llavis bojos.
Sobre els teulats del temps anit rivets
de lluna i tan d'amor perfan la veu,
l'obscenitat dels mots amb què t'invoc
els glacis dels malucs camí del sexe,
on el desig s'ajoca. Balç diví,
l'eternitat és un vaixell que enyora
les platges del teu cos inesbrinables,
al desamor damnat per vents alquímics.