Són certes les paraules que vam dir-nos,
certa la primavera del teu cos
i cert l’espill d’amor dels teus ulls negres.

Suau plovia sobre el bosc tendríssim
de pins i diminutes margarites.
Sols el silenci, sols nosaltres sols.

D’aquí a molts anys potser recordaràs
que algú algun dia et va estimar moltíssim,
i et pujarà a la gola una dolçor
com una immensa mel, com una música;

la mateixa dolçor que ara jo sento
recordant-te en la meva soledat.