Ni em bato ni vaig al fort
Ni forejo a l’hora extrema;
Cremo fulla, i en rec mort
Sóc aparença i esquema.
I si als horts paro la trema
–Quan la lluna enclaustra el port–
Sóc aparença i esquema.

Si alço els braços entre murs
Al faró de l’esperança,
Els alots em semblen curts
Quan l’ombra d’una ombra avança.
Plego ormeigs i deso nansa,
I m’enjoco en caus impurs
Quan l’ombra de l’Ombra avança.

Flairo el most de mal bromar
En llibres sense coberta
I a camp ras, en dia clar,
La cara em sé descoberta.
Si la mort, a l’hora inerta,
Rastreja portes ençà,
La cara em sé descoberta.

Esquivo el bruc pel pendís
I m’embosco a les Moragues;
D’ajeure’m a l’ombradís
Sagnen, obertes, les plagues.
No compro motos a pagues,
I, si m’encresto en vol llis,
Sagnen, obertes, les plagues.

No petjo, alta, la neu,
Ni bec nèctars a la fira,
I en somnis sóc el romeu
D’una selva on tot delira.
Nedo quan ningú no em mira,
I em fa estrany el teu i el meu
A la selva on tot delira.

No faig teia de fogot,
Ni empaito caça feresta,
Ni les noies en mallot
Amb claror i sals de tempesta.
Si surto en mar, a requesta,
La xarxa s’encaua al sot
Amb claror i sals de tempesta.

M’enamora el traç segur
Amb la color que l’aviva
I m’embruixa el cant ulú,
Al doll fosc d’una aigua aspriva:
I al tombant de l’altra riba
–Quan el Tot assetja algú–
El doll pur de la Font viva.

Ni tinc parella en el ball
Ni pneumàtics al garatge,
I em fa por fer de mirall
De l’home i la seva imatge.
Però si el Dit prem la vall
L’esperit viu a l’oratge
De l’Home i la Seva Imatge.

Bresco símbols, de matí,
Sota una teula gotera,
I a sol alt vaig al Pení
Per veure l’altra frontera.
Però la nit venç l’espera
I, de negrors, fa camí
Per heure l’Altra Frontera.

No poso plet a parcer
Ni palpo el gruix de la roba;
Exalço amb tinta i paper
Cels morents i rima nova.
O rondo al fresc de la Cova
De Qui promet, mitjancer,
Cel novell i Terra nova.

El Port de la Selva, Nadal de 1956