No érem res
aquella nit de vins perduts en parets blanques,
de temps abolits, de mans caçadores.
No érem res,
no seríem mai res,
tan sols tovalles i sopar i parèntesi,
tan sols mirada que la fam devora.
Però volíem,
volíem sí,
volíem més.
Però volàvem
sobre les notes
de tots els vèrtexs del silenci.
Preteníem recórrer el món en blanc i negre
i retrobar-nos més enllà de l'escapada;
i volíem, volíem sí,
volíem més,
i ens refugiàvem en decibels i Pessoa
i navegàvem sobre marees de febre.
No érem res,
no seríem mai res,
però seríem junts i efímers
i dins nostre
bategaven tots els somnis del món.