Avui els carrers han perdut el nom,
i em són estranys, i m'extravio
en la infinita simplicitat de l'Eixample.
El cambrer del bar de la cantonada
ha mudat el rostre i els acudits dolents,
i la cadira de sempre coixeja
i em rebutja, provocadora.
Avui el món ja no és el món,
els núvols no són els núvols,
i el meu cos va perdent les fronteres.
Avui hi ha un món sense tu,
un cel sense tu, un cos sense tu,
i les paraules ja no saben dir-te.
La soledat
era el peatge
devastador i necessari,
prometedor i necessari,
per tornar a mi.