Abraça’m fort, ben fort, abans que acabi
el rerefons de lluna que ens aïlla
de comú acord contra la soledat
en la claror de les mans enllaçades
mentre estrenyem l’espai de notes nues
i ens bressa la mateixa melodia.
Així esdevenim aquell ésser feliç
que en els orígens
fou castigat pels déus.
Abraça’m ben fort, perquè pugui servar
l’empremta de les mans,
el pou de les besades,
i convertir en lletra aquest instant fugaç
amb l’energia d’unes mans petites
i amb el cor abocat en el poema.