Em planto nua a les portes de la infància,
la veig
li pregunto qui sóc.
Em diu que no ho sap
que no reconeix en els meus ulls els seus.
I mentre parla es converteix en mi.
S'obren les portes
i em demana si ha de sortir
No contesto
però els seus peus
acceleren cap a fora dins meu.

Poema original