Cap cel no és com el meu cel,
ni cap mar no conté tants blaus
com la meva mar. Cap terra
no té els ocres tan grocs
com la meva terra, ni tan verds
els verds del pinar, però podria
viure en un país pedregós d'arideses
estèrils, podria pregar la gota
a l'ombra eixuta del nigul,
podria fer solcs amb les ungles
i sembrar-hi llavors que mai no brosten
ni fruiten, podria asseure'm en una pedra
sota el sol encès tot esperant, pacient,
la clemència d'un tronc o l'efímera
ombra del voltor que aguaita despulles,
podria nedar en el miratge de les dunes,
menjar escorpins vius i pair el verí
o beure'm els regalims de la suor.
No podria, però, viure sense tu,
car només on tu ets el cel és cel.