No sé que té sa guiterra,
jo no sé què hi té a ses cordes,
que tothom qui la sent riu
i a mi me sembla que plora.
Un vesí meu ne té una;
moltes vegades la toca:
quant més alegre ell la fer,
amb més tristesa ella sona.
O ses mans de mon vesí
no saben fer altra cosa,
o sa guiterra està trista,
o és lo meu cor el qui plora.