Barca sense rem
ni timó ni vela,
la ciutat em pren,
la ciutat em deixa.

Rutes de la mar
els carrers que tenen
cales de poc fons
i platges serenes.
Sé tots els camins,
conec les dreceres,
els senyals del temps,
els fars que s’encenen,
la calma dels ports
plens de llums vermelles,
tots els mariners
i les marineres...
Jo que ho conec tot
a mi no em coneixen!

Vaig per la ciutat
sense gaire pressa,
navego tot sol
i en sento la pena;
no faig cap senyal
ni porto bandera,
estibat només
de tedi i desesma,
llast de pensaments
i cosa baldera.

Veig altres vaixells
que van a la seva,
quan troben el port
algú ja els espera;
tots van endavant,
jo vaig endarrera...
(No arribaré mai
a la terra meva?)

Barca sense rem
ni timó ni vela,
la ciutat em pren,
la ciutat em deixa.


(1942)