No ho cregueu si vos ho diuen
que ens feim vells a poc a poc,
no ho cregueu si vos ho diuen.
Una sola nit d’insomni
Ens fa tornar vells de cop.

El vent udola a la porta
i empeny la roda del temps.
Tantes coses que s’emporta
El vent per a sempre més!

Els amors
que heu regut que eren font de la vida
fan olor de corona marcida
quan anau a l’acompanyament.
Avui vespre és l’enterrament
dels amors.

L’amistat
ja comença a haver els llavis de terra
i corcada pels cucs de guerra
més que riure ens mostra les dents.
Avui vespre és l’enterrament
de l’amistat.

Il•lusions
com coloms esburbats que no volen
o no saben volar i ara es troben
esbutzats a terra, impotents.
Avui vespre és l’enterrament
de les il•lusions.

El vent udola a la porta
i empeny la roda del temps
Tantes coses que s’emporta
El vent per a sempre més.