Caldria anar amb peus de neu, petits,
a saludar l'instant de l'aurora.
A deixar-li la pau dels rams més tendres,
caldria anar-hi amb passos fets de flor.
(Després, derrocar arbres plens de nius
per a les creus de mort, per als incendis.
I remoure al fosc cec tristors pregones
esbrinant després què és un ocell).
Caldria que a la set d'un cigne blanc,
refrescàssem els tèbies alegries.
Caldria recercar els capolls tímids
per al gran desdejuni del matí.
(Després, tornar al fum. Desfer sorolls
per als infants que avui han de morir-se.
Després, girar-se a Déu i preguntar-li
per aqueixes angúnies innocents).
Caldria anar, curant de no ser vent,
on les plomes voldrien formar ales.
Caldria anar al túnel del les grises
a cercar les maragdes envoltats.
(Després, alçar les mans, aquestes, brutes,
interrogant per què, per què. Clamant.
Després, cridar fins a quedar-se tous
deixant a Déu el buit. A ses paraules).