Anar-se’n vol lo meu senyor:
ell està ací, jo ja l’enyor.

Al dolor tan fora mida
remei hi proveirà,
perquè ja sé que serà
ans la mort que la partida;
perquè en tan amarga vida
est és lo remei millor:
ell està ací, jo ja l’enyor.

Morir i viure voldria:
lo morir, per lo que sent;
viure, perquè vés la gent
quant lo vol l’ànima mia.
Sospirant la nit i dia
estic ab cruel dolor:
ell està ací, jo ja l’enyor.

Ell pena en lo departir;
jo, en estar, reste penant,
desditxada fins en tant
que el veja en mos ulls venir;
no ho done a nengú a sentir,
lo que sent aquest mon cor:
ell està ací, jo ja l’enyor.