MariÓ Manent

A una oreneta que em desvetllÓ a trenc d'alba

Aquest poema l'han interpretat: Al Tall .

┐QuŔ saps, dolša amiga de seda,
quan lĺalba es comenša a daurar,
quŔ saps de lĺombrÝvola cleda,
del meu insomni humÓ?

El liquen, humit dĺombra blava,
ja es deu aclarir vora el niu:
per˛ ta canšˇ mĺallunyava
la Son Śocell esquiu.

No saps la inquieta palpebra,
ni el front al coixÝ massa ardent,
ni el llit ennegrit de tenebra,
tu, entre lĺalba i el vent.

MANENT, MariÓ (1931). L'Ombra i altres poemes. Barcelona: Atenes A. G., p. 49.

A una oreneta que em desvetllÓ a trenc d'alba amb la veu de MariÓ Manent [Edigsa, 1964].