Can par l’estela en l’albor
e s’apareylon tuit li flor,
que·l sol montiplic lur color,
d’esperansa
mi vest alegransa,
d’una dousor, confiansa
que ay en la dona d’amor.
E adoncs deman confessor,
a cuy m’acús per peccador,
e qu’el me man
que reta tot lo dan
que ay donat gran, en peccan,
a cels qui estan servidors
de la reyna de valors,
per so que·n esper tal secors,
qu’a nuyll peccat
no sia obligat,
pus que·n sia be confessat.