Una teranyina de fum s’abat
sobre els minuts mandrosos de la tarda.
Alguns bocins de música i llum tèrbola
s’escolen del sostre. Mirades buides
dansen i cerquen, debades, refugi
al costat d’una taula solitària.

Arribaràs quan el rellotge hagi vessat
un raig ben llarg d’espera i d’amargor
dins la meva copa. Et retrauré,
enmig de la penombra compartida,
suplicis que deixaren de burxar-me
massa temps enrere -mentre altres pors,
molt més obscures, prenen el seu lloc.
Demanaràs algun licor, distret,
i cisellaràs noves coartades
amb mots pretèrits i gestos gastats,
mentre una cigarreta t’abrusa els llavis
i altres èmfasis cremen els teus pensaments.

Arribaràs i agafaràs la màscara
del sòlit penjador, i els teus dits gèlids
percaçaran unes mans desesmades
que ja han renunciat a defugir-te.
Sota el mosaic de fum i músiques remotes,
amb pors més fondes i disfresses més lluents,
recitarem, com el darrer capvespre,
fragments d’una obra que ens resulta aliena.