Guillem de Berguedà

Mal fet va fer el bisbe d'Urgell

Aquest poema l'han interpretat: Titot .

Mal fet va fer el Bisbe d'Urgell,
en dar-me l'excomunió,
mentint i sense emprar el segell
de l'arquebisbe preceptor,
i és que segueix únicament
la llei del boig i el dat pel cul;
per culpa meva, m'ha dit gent,
va perdre tres cavalls i un mul.

No observa sort, cornella esquerra,
i vigilant és un gandul;
si bous i esquelles perd sens guerra,
ara mateix li beso el cul.
No hi ha prior, clergue, ni abat
de tan visible falsedat.
Si dret hi hagués a aquesta terra
Ja fóra fora del bisbat,
de malament que s'ha portat.

Per mal, du crossa i porta anell,
per mal, diu missa i fa el sermó,
perquè collons no té al farcell
—m'ho ha dit Guillem de Tarascó.
La bossa té plena de vent
i quan la toca fa un bramul
que sona com un instrument
fet per David o per Saül.

Cara de marbre, nas de serra
com els parents d'en Nadaül.
Lluità Ogier, més lluny de Berra
contra infidels com Caraül,
i vós de Déu aquí amagat,
heretge, fals, i renegat,
seguint la llei d'un tal Balterra,
el sarraí caragirat,
que amb tants, tants homes ha cardat.