Encara puc sentir en els meus braços
el pes exacte,
la dolça mesura,
el volum tendre i lleuger
dels vostres tenuíssims cossos
de nadons.

Mai no podré oblidar
com s’omplien de calidesa
les meves mans
en el moment d’acollir
uns pesos tan lleus.

I com n’éreu de fràgils i menuts,
quan vau néixer.
I us abandonàveu a mi, confiadament,
amb l’absoluta certesa que mai no us deixaria caure.

Ara, mentre us allunyeu pel mar
o, us endinseu en l’aire,
per conèixer nous països,
--per explorar mons ignots—
Puc reviure encara l’olor i la tebior d’aquells
farcellets diminuts
que es movien inquiets, entre els meus braços,
com fulles de trèvol vora l’arbre.