La papalloneta s’ha trencat una ala;
li cau destrossada al peu del roser.
– Ai, que no hi ha metge que pugui curar-me!
–sospira la pobra. Ara què faré?
– No ploris amiga –li diu una rosa,
la més bella i fresca de tot el jardí.
Et donaré un pètal que et pugui fer d’ala;
l’aranya té traça i te’l pot cosir.
L’aranya que és sàvia i tothora fila,
amb amor la feina enllesteix aviat.
... I la papallona torna a fer volades
amb una ala blanca i un pètal rosat.