Anaïs Vila

Realitat paral·lela

Fas com que la vida avança amb normalitat,
però les dents et cruixen a les nits i a la fosca
els continents giragonsen en silenci.

Si t’amoïnés tant el moviment
de les plaques tectòniques
com el desplaçament de les peces dentals

ja veuries com correries
a cuidar els troncs dels castanyers
Ja veuries com correries
a regar-los amb l’oxigen que et supura
dels pulmons

Fas com que la vida
avança amb normalitat
però les dents et cruixen a les nits
i a la fosca els continents
giragonsen en silenci

Si t’amoïnés tant el moviment
de les plaques tectòniques
Fes que les urpes llargues del llop
et castiguin si fas mal

Ja veuries com correries
a cuidar els troncs dels castanyers
Ja veuries com correries
a regar-los amb l’oxigen que et supura
dels pulmons

Autolesiona’t
a consciència
si et cruspeixes, un dia,
la llengua dels vius.