Jo no vinc al pou, no. Jo no vinc al teu pou.

Tens pedres a les venes
i ferides que no sagnen,
tens cabells als ulls
i una bossa enlloc d’entranyes.
Segueixes el so del xiulet
amb les dents del gos darrere,
a cada ullal cotó fluix.
Mans de tinta
que no deixen rastre,
Borda el gos i calles,
jo no vinc al teu pou.
Cavant no en sortiràs
i em canso d’escalar
sobre terra que s’enfonsa

Jo no vinc al pou, no. Jo no vinc al teu pou.
Poema original