Soc tan enganyador com aquests núvols
i tan de veritat com la tempesta
i soc tan de fiar com els cartutxos
xops de la pluja d'un final de festa.

I soc constant igual com els catúfols,
soc infidel com prometé la pesta,
i soc dur de pelar com els dos cuiros
que em tapen els ullets quan faig la sesta.

T’oblido cada dia vint vegades
i vint cops cada dia et veig entrar
portant o no portant les arracades

al circuit terminal que el condemnar
comprèn del viure meu, de com m’agrades,
a prendre’m en morir fins a estimar.