Jordi Barre

Retorn a Catalunya

Ja veig damunt la serra de foc el nostre pi
Oh gent que per les feixes daurades feu camÝ!
Em sobta com un vi
la forša tota vella i humil que ens agermana.
(╔s viu com la ginesta i com el blau marÝ
el teu escarafall, oh noia catalana.)
Com somrieu en hores del vespre, masos blancs,
entre pallers de bona companyia,
i cada mas ateny en curta rodalia
bosquet i blat i vinya i un marge amb tres pollancs.
Voldria, tot perdent-me per valls i fondalades
dir tes llaors, oh terra de salut!
enmig de coses fosques i vides oblidades
com aquest grill que canta dins un camÝ perdut.