Saludeu el món que marxa,

que demà ja serà tard.



Perdoneu la mala llufa,

però n’estic fins als collons

de la gent que s’estarrufa

i ens fa anar de rodolons.



Què ha passat? On hi ha el problema?

Què em fa estar tan emprenyat?

No ho veieu? No se us acosta

una flaire infernal?



Vet-ho aquí: uns gamarussos

(i una colla de bajans

que els hi fan la gara-gara

esperant un dineral)



s’han cregut amb dret de fotre al

botavant el món que sempre

ens havia albergat

sense demanar peatge.



«La bellesa de les platges

és ben bé descomunal!

Com m’agrada gastar l’aigua,

tota l’electricitat!



Au, companys, a fotre enlaire

la bellesa secular!

Com m’agrada que m’eixordin

els cotxarros a tot gas!»



Heus aquí la mala bava:

quina barra, tots plegats!

I és que a sobre sermonegen

i van tots estarrufats.



Què voleu que us digui, mestres,

el problema és molt més llarg,

però la nit és jove i clara

i no ens vol enfuriats.